El mascle reproductor

Hi havia un bust de Franco presidint la prestatgeria. Podria haver estat un d’ell perquè, fet i fet, Miguel Zapata i Franco coixejaven del mateix: eren uns feixistes de collons.

El restaurant, situat al centre de la capital d’El Salvador, no oferia cap mena de dubte sobre l’estil culinari de l’establiment: Andalucía y Olé. Dins, res de sevillanes, bous, toreros o castanyoles, sinó alguna bandera espanyola, amb l’àliga, com no, i un bonic i car mobiliari. Miguel Zapata ja havia sobrepassat la setantena d’anys i en feia gairebé 30 que voltava per Amèrica. Originari de Múrcia, un bon dia va decidir anar a buscar tabac i de ben segur que en va trobar perquè es passava el dia amb una cigarreta a la boca, això sí, es veu que l’estanc estava molt lluny perquè va anar a parar a l’altra banda de l’Atlàntic. Sense cap tipus de recança, Zapata va abandonar dona i dos fills i va decidir fer les amèriques en el sentit literal. “Dels fills, l’únic que et queden són les factures que els hi has de pagar. Ara no en tindria pas”, deïa convençut. Una mica massa tard perquè n’havia portat al món 6 fruit de 5 matrimonis. “Això  és com quan t’enamores d’un Maseratti, un any després ja n’estàs tip. Amb les dones passa igual”, explicava.

Els primers afers sentimentals de Zapata van ser a Mèxic, primer lloc on va aterrar procedent de l’Espanya del 1973. L’avió no el portava ell, tot i que era pilot de l’exèrcit espanyol en aquells moments, però això i la seva planta (més d’un metre i noranta centímetres) li van facilitar la feina a l’hora de col·leccionar amants i mals de cap. “Primer volia anar als Estats Units però quan hi vaig ser, anys després, em vaig adonar que sempre hi hauria un fill de puta negre per sobre meu, i això sí que no”, afirmava. D’aquesta manera va anar recorrent centreamèrica fins arribar a l’Equador on va tenir el seu primer restaurant. “No en tenia ni idea, però em va agradar i ja ho veus, aquí estic”, deia rient. I no es podia queixar, entre la seva clientela hi havien ministres del govern salvadoreny, potentats dels mitjans de comunicació i empresaris. Zapata, un ciutadà exemplar, “mai he votat ni he fet una sola declaració de la renda”, li agradava parlar, sobretot, de les relacions entre homes i dones. “Sabeu?” ens deia al meu amic i a mi mentre continuava fumant assegut en una butaca al pati del seu restaurant, “les dones sempre busquen el mascle reproductor. Elles trien aquell exemplar que pot millorar la raça i vosaltres, dos europeus blancs, sou uns mascles reproductors en potència per a elles”, sentenciava. El que no sabia Miguel Zapata és que nosaltres érem de Tarragona i poc després es publicaria un informe en què s’assegurava que l’esperma dels tarragonins era el pitjor de tota Espanya i això ens descartaria per ser els candidats perfectes per perpetuar la raça que fos a centreamèrica o arreu del món. Un fet però, que no ens impediria continuar provant-ho, això sí, amb les proteccions que fessin falta. “Feu el que feu, porteu condons”. M’havia llegit el pensament.